També històries,de la,guerra civil i la postguerra. Una abraçada.
Manel Santana Morro: Durant els dies de confinament, ara fa un any vaig dedicar unes hores a escriure allò que ens envoltava, allò que pensava i sentia en aquelles circumstàncies
Mirau vos explic. … Durant el confinament vaig escriure un dietari literari en el qual faig reflexions sobre aquell present, aquella realitat existencial. Alhora faig una retrospectiva literària dels anys vuitanta
AGENCIA MANACORNOTICIAS 25/03/2021 - 03:24:00
Un homenatge als que han patit, lluitat, estimat al llarg del temps. Sobretot en aquell Raiguer dels anys 80. També en aquells dies volia tenir present totes les persones que han estat importants per jo, sobretot aquelles

Manel Santana Morro: Bon dia. Avui ha sortit el meu darrer llibre. Durant els dies de confinament, ara fa un any vaig dedicar unes hores a escriure allò que ens envoltava, allò que pensava i sentia en aquelles circumstàncies. En aquest llibre faig memòria dels fets i succeïts trascendents de la meva biografia, els records heretats de generacions anteriors. Tots estàvem una mica més sensibles, amb pensaments sovint ambigus.

I en aquestes planes vaig voler parlar d'històries colpidores, d'altres de tendresa. Aquesta barreja de plom i de flors que tots portam al pit i a la pell. Un homenatge als que han patit, lluitat, estimat al llarg del temps. Sobretot en aquell Raiguer dels anys 80. També en aquells dies volia tenir present totes les persones que han estat importants per jo, sobretot aquelles que m'han estimat malgrat els meus defectes. Aquelles persones que m'estimen per damunt d'allò meu (com tothom) peculiar i sempre millorable.

En aquest llibre faig memòria dels fets i succeïts trascendents de la meva biografia, els records heretats de generacions anteriors. Tots estàvem una mica més sensibles, amb pensaments sovint ambigus.

De fet potser molts recordareu aquest dietari de navegació que vaig reflectir diariament al FB i on vaig conèixer persones meravelloses que cada dia m'animaven a escriure. Persones que des d'aleshores hi són, continuen i perseveren. Parl d'històries de miners, dels exclosos, d'obreres, de bondat i de crueltat, dels meus amics d'adolescència, de les frustracions i dels camins que al llarg del temps agafam. Dels rumbs erràtics i de les segones oportunitats.

Escrivia i alhora estimava més la vida, conscient dels carreranys d'espines i d'amiant però alhora dels jardins i d'allò que sovint no es veu i ens marca com a persones. Agrair les meravelloses fotografies de Caterina Orell Juan (quines fotos més xules ha fet aquesta joveneta) i a Illa Editorial per confiar de nou en mi. El llibre ja és a les llibreries però faré qualque presentació, a Consell, Manacor, Campos.... he de confessar que això de treure un llibre em fa feliç.

Mirau vos explic. … Durant el confinament vaig escriure un dietari literari en el qual faig reflexions sobre aquell present, aquella realitat existencial. Alhora faig una retrospectiva literària dels anys vuitanta amb experiencies personals o col.lectives. També històries,de la,guerra civil i la postguerra. Una abraçada.

Durant el confinament, aquests textos varen aconseguir alguna cosa més que entretenir-me. Aquella mena de cita diària va posar color a uns dies extranys i incerts. Un oasi en el desert. Ha passat un any i, arribada l'hora de l'edició, a l'agraïment hi puc afegir una mica d'orgull de mare: les fotografies són de na Caterina. Gràcies de tot cor, Manel. Impacient per rellegir-lo

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado