Històries de vida 3. “Històries de vida” : D. Aquesta és la tercera entrega de la nostra sèrie d’entrevistes anònimes, en què els monitors de l’Alberg de Manacor recullen històries de superació, resilència i vida de persones que passen per situacions de sinhogarisme. La identitat de cada persona es respecta, garantint un espai segur per compartir fins on vulguin.

Presentació personal, D, 38 anys, Colòmbia "Sóc una persona molt senzilla, bonica i valenta. M’agrada molt passejar amb amistats, prendre alguna cosa, tenir vida social i parlar de les coses de la vida. A Colòmbia tinc moltes amigues; ací a Espanya més amics homes. M’encanta ballar i riure, soc molt riallera."

Records i trajectòria. Infantesa i joventut: "No record gaire la meva infantesa, però sí que em vaig caure de la bicicleta i em vaig trencar un braç. M’agradava molt jugar als gronxadors i pujar als arbres. La meva família deia que jugava com un noi. Trobo molt a faltar el meu primer gosset, Muñeco, que ens el van enverinar. De petita era molt independent i m’escapava a jugar a escondides mentre la meva família em cercava."

Treballs i activitats: "He treballat de monitora d’autobús escolar, cambrera, en neteja de cases i apartaments, i cuidant persones grans. Tots els treballs m’han agradat molt i els faig bé. Record especialment ser cambrera en un Mesó Campestre; coneixia gent molt agradable i m’ho vaig passar molt bé."

Records positius: "El meu embaràs va ser molt dur, però també molt bonic. Vaig plorar molt quan va néixer la meva filla. Durant l’embaràs vaig patir amenaces d’avortament, però mai oblidaré aquell dia. També record amb afecte quan em vaig enamorar d’un home molt guapo que complia totes les meves expectatives; va ser una etapa preciosa."

Experiència de sinhogarisme. Com vas arribar a viure sense llar? "Vivíem amb la família a Mallorca, necessitaven el pis i em van fer marxar d’un dia per l’altre. La meva cosina em va passar telèfons d’entitats que podien ajudar-me, entre elles Trobada, i de seguida vaig poder entrar a l’alberg. Estic molt agraïda: tinc sostre, llit calent i menjar."

Dificultats de la situació: "El més complicat és entendre la diversitat; tots venim de cultures diferents i cal que ens comprenguem millor. Els horaris són difícils, limiten la llibertat i de vegades generen ansietat. Ajustar-los als horaris de busos i trens és complicat."

Percepció de la societat: "Ens veuen com pobres, sense recursos, patint discriminació, pensant que no valem res. Però tenim somnis i metes igual que la resta de persones."

Suport i resilència D’on treus forces? "Déu és molt important per a mi; cada nit li rezo. També la meva filla, els meus pares i les meves amistats em donen força. Les persones de la Fundació m’ajuden molt a sortir de la rutina."

L’alberg i altres suports: "L’alberg ha estat fonamental. Vaig passar tres nits sola al carrer i entrar-hi va ser passar de no tenir res a tenir sostre. Els professionals de la Fundació m’ajuden molt."

Gestic especial rebut: "Record una senyora d’una església cristiana que em va regalar menjar i roba quan em va veure al carrer."

Futur i missatge. Metes i somnis: "Vull aconseguir feina per tirar endavant, portar la meva filla a Espanya i donar-li una vida millor, i si Déu vol, enamorar-me d’algú especial."

Petites coses que valora: "M’encanta menjar gelat en un parc, reunir-me amb amistats, passejar i xerrar."

Missatge per a qui llegeixi la seva història: "Per emigrar cal informar-se bé sobre el país on vols anar, conèixer la seva cultura, gastronomia i geografia. Emigrar a Europa és difícil i cal pensar-ho molt bé."

Observacions de la monitora: D. va comentar que li va agradar molt l’entrevista, que li va remoure emocions i es va sentir còmoda compartint la seva història. En alguns moments es va emocionar.