L’AJUNTAMENT DE MANACOR ABORDA AMB EXPERTS LES MESURES D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A LA JORNADA SOBRE REFUGIS CLIMÀTICS. Ha comptat amb la participació d’experts destacats en el camp de la investigació climàtica, polítiques de mitigació i adaptació, així com professionals de l’educació i l’arquitectura i disseny urbà

L’Ajuntament de Manacor ha celebrat aquest divendres la Jornada sobre Refugis climàtics amb experts de renom que han abordat la problemàtica que implica l’escalfament global i les possibles mesures de mitigació i adaptació. La Jornada ha tengut lloc a la Institució Pública Antoni Maria Alcover i ha comptat amb la participació d’experts de renom de diverses disciplines que han aportat el seu coneixement sobre la matèria. Aquesta jornada innovadora s’ha centrat també en la transformació d’espais educatius en refugis climàtics, una iniciativa que pretén abordar els reptes del canvi climàtic i proporcionar solucions tangibles per adaptar-se a aquest fenomen.

Ha comptat amb la participació d’experts destacats en el camp de la investigació climàtica, polítiques de mitigació i adaptació, així com professionals de l’educació i l’arquitectura i disseny urbà. El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha apuntat a la seva intervenció durant l’obertura de l’acte que «els polítics deim massa sovint que estam en política per canviar el món, i els polítics de l’àmbit local el que pretenem és fer polítiques per tal que als nostres pobles hi puguem viure millor». En aquest sentit, ha admès «fer tard», pel que «necessitam fer polítiques decidides com ara la xarxa de refugis climàtics que hem projectat als patis de totes les escoles del municipi».

El repte d’adaptar-se al canvi climàtic ha centrat el primer bloc, amb la ponència d’obertura ‘Canvi climàtic a les Illes Balears. Què hem observat, què esperam i com ens afectarà’, a càrrec de Gabriel Jordà, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears i del LINCC-UIB. Per la seva banda, Jinámar Tomás, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia del Govern de les Illes Balears, ha parlat sobre com ‘Ens avançam als efectes del canvi climàtic: polítiques de mitigació i adaptació a les Illes Balears’.

El segon bloc, sota el títol d’Exemples d’adaptació al canvi climàtic, ha plantejat ‘Per què Manacor necessita els seus arbres?’, a càrrec de Gerard Passola, consultor d’arboricultura, investigador i divulgador d’arboricultura i Urban Forestry. A continuació, la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, investigadora del grup TURBA i coordinadora del projecte europeu de recerca Coolschools, Isabel Ruíz, ha oferit una ponència sobre els beneficis dels refugis climàtics escolars basats en la natura. Finalment, els especialistes en estratègia territorial i disseny d’espai públic CALCO Territori i Urbanisme explicat als assistents la Xarxa de Refugis Climàtics de Manacor: una resposta a les necessitats ambientals i socials de Manacor.

El capvespre, el tercer bloc de la jornada s’ha centrat en l’exposició del projecte de Transformació de deu patis escolars en espai públic, també a càrrec de CALCO. Finalment, la sociòloga especialista en promoció de la convivència, Catalina Nebot, ha fet la darrera exposició sobre ‘Patis Oberts: Espais d’Innovació Educativa i desenvolupament comunitari’.

La jornada s’adreçava a tècnics municipals, regidors d’Ajuntaments, arquitectes, comunitat educativa i qualsevol persona interessada en la matèria i també ha comptat amb l’assistència dels delegats de Medi Ambient, Sebastià Llodrà; Espai Públic, Joana Maria Llull; i Educació, Carme Gomila.

L’Ajuntament de Manacor va fer públic el passat mes de febrer el projecte de xarxa de Refugis Climàtics del municipi, un projecte de ciutat i una aposta que planteja intervencions amb una visió integral a la recerca del benefici comú per pal·liar els efectes de l’emergència climàtica.

Xarxa de Refugis Climàtics de Manacor

El projecte de xarxa de Refugis Climàtics preveu la reforma dels patis de les deu escoles públiques del municipi: Sa Graduada, CEIPIEEM Simó Ballester, CP Es Canyar, CEIP Jaume Vidal i Alcover, CEIP Sa Torre, CEIP Molí d’en Xema, CEIP Ses Comes, CEIP Mitjà de Mar, CEIP Mestre Pere Garau i CEIP Talaiot. El projecte inclou la creació d’ombres, el tractament de paviments, la plantació d’arbrat i vegetació i l’execució de zones de joc i moviment. Es tracta d’impulsar un model verd de proximitat amb funcions socials, pedagògiques i educatives, que aporti biodiversitat, generi paisatge i sigui un recurs recreatiu per a la salut i el benestar, no només per als alumnes dels centres educatius, sinó per a tota la població.

La nova xarxa de refugis climàtics, més enllà d’un projecte de patis escolars, s’ha d’entendre com un projecte de ciutat, una nova manera de plantejar l’espai públic de manera integrada i democràtica. És una xarxa variada que atén les demandes dels centres educatius però també les necessitats intergeneracionals de tota la societat manacorina.

Aquests nous espais seran d’ús exclusiu del centre escolar durant l’horari lectiu però oberts a la ciutadania fora d’horari lectiu. Es tracta d’una manera d’optimitzar l’ús dels centres escolars, potenciant la seva vessant educativa i social, que permet donar una alternativa de lleure als infants i joves en un context segur i de proximitat. La creació de la xarxa de Refugis Climàtics és una passa més per a avançar en una ciutat i un municipi més espais públics més verds, més inclusius i més dignes.

La xarxa de Refugis Climàtics preveu la creació de 18.026 metres quadrats de superfície permeabilitzada, equivalent a 3 camps de futbol de competició oficial; 217 nous arbres sembrats (6 vegades l’arbrat de la plaça de Ramon Llull); i 14.926 metres quadrats de nova superfície oberta als ciutadans (3 vegades la plaça Ramon Llull). L’execució total d’aquest projecte té un cost de dos milions d’euros.

La xarxa de Refugis climàtics crearà espais oberts i accessibles amb materials naturals, tous i permeables, que tenguin facilitat de manteniment i adaptats a les condicions climàtiques. Inclouran elements per al foment de l’activitat amb els objectius de fomentar el joc autònom, oferta d’activitat variada, zonificació i creació d’ambients dins els patis, compatibilitat d’usos. L’objectiu final és el de millorar la infraestructura verda de Manacor generant nous espais verds de qualitat, inclusius, saludables i accessibles per a tothom. En definitiva, una xarxa sòlida i ben configurada d’espais verds que millori la qualitat de vida urbana en un context de canvi climàtic.

Amb aquest objectiu, s’han dissenyat projectes específics per a reformar els patis dels deu centres educatius amb el propòsit de mantenir una temperatura de confort en aquests espais davant les onades de calor, implantar mesures de protecció solar, la creació de nous espais i zones verdes, amb espais d’ombra i vegetació i disposar d’espais agradables tèrmicament per a ús de tota la població del municipi.