CCOO
CCOO alerta d'una "privatització silenciosa" de la Formació Professional a les Illes que posa en risc la igualtat d'oportunitats
L'escolarització a l’FP privada creix a un ritme molt superior que a la pública, especialment en la modalitat a distància, on els centres privats s'han multiplicat per cinc.
ib.ccoo.es 17/06/2026 - 14:11:31

CCOO alerta d'una "privatització silenciosa" de la Formació Professional a les Illes que posa en risc la igualtat d'oportunitats

L'escolarització a l’FP privada creix a un ritme molt superior que a la pública, especialment en la modalitat a distància, on els centres privats s'han multiplicat per cinc. Balears, on CCOO reclama continuar avançant en millores encara insuficients.

Després de la realització de l'informe “L’FP en venda: com la privatització està robant el futur de la joventut”, un exhaustiu diagnòstic sobre l'estat actual de la Formació Professional a les Illes Balears, la Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears adverteix que, malgrat l'èxit social i l'alta demanda d'aquests estudis (triats pel 59% dels joves), la manca de planificació del Govern Balear està provocant una mercantilització estructural del sistema educatiu.

Segons les dades recollides en l'informe, el nombre total d'alumnes d’FP a les Illes Balears ha crescut un 28,73% entre els cursos 2018-19 i 2024-25. No obstant això, aquest creixement és profundament asimètric: mentre que l'alumnat de la xarxa pública ha crescut un 25,02%, els dels centres privats ho ha fet gairebé el doble, un 46,46%.

La bretxa és encara més alarmant en la modalitat virtual o a distància. En el mateix període analitzat, la matrícula en línia en l'ensenyament públic ha augmentat un 54,76%, mentre que en el sector privat s'ha disparat un 278,26%. Això significa que l'alumnat matriculat en FP a distància en centres privats ha crescut, en termes percentuals, 5,08 vegades més ràpid que en els públics.

CCOO assenyala que aquest model, el de la formació professional a distància privada, s'ha convertit en un nínxol de mercat altament rendible que sovint s'utilitza com a "solució barata" davant la insuficiència de places presencials públiques.

L'informe també detalla una "privatització selectiva" centrada en els cicles amb major retorn laboral i social. Titulacions clau en els sectors de la sanitat especialitzada (Higiene Bucodental, Imatge per al Diagnòstic) i de les tecnologies digitals (Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma i Web - DAM/DAW) s'ofereixen de manera molt limitada o inexistent a la xarxa pública balear, fet que obliga l'alumnat a recórrer a la privada.

Aquesta dinàmica consolida una segregació per motius econòmics, ja que cursar un cicle formatiu en un centre privat a les Illes Balears pot suposar una despesa d'entre 1.500 € i 4.500 € per curs acadèmic, una barrera inaccessible per a les famílies de classe treballadora.

CCOO també posa el focus sobre el desplegament de la nova FP Dual a les Balears. El sindicat destaca que el 95,29% del teixit empresarial de les Illes Balears està format per microempreses o empreses sense personal assalariat. Amb aquesta estructura econòmica, adverteixen que sense un control rígid de la Conselleria d’Educació es corre el risc que les estades formatives es converteixin en un sistema encobert de provisió de mà d'obra barata o de reemplaçament de llocs de treball estructurals, cosa que no només perjudica a l’alumnat sinó també precaritza el mercat de treball i és contrari a la normativa vigent.

Davant d'aquest diagnòstic, la FECCOO Illes Balears exigeix l'activació urgent d'una agenda de polítiques públiques que inclogui:

  1. La negociació i aprovació conjunta del III Pla Integral de Formació Professional de les Illes Balears. Aquest document ha de ser una eina estratègica que ajudi a fixar prioritats i acompanyar a la joventut i a la classe treballadora a adaptar-se a les noves realitats laborals. L’anterior pla va ser aprovat pels agents econòmics i socials però aquest govern sembla que no té intenció ni de discutir-lo.

  2. L’aposta clara de la Conselleria d’Educació i del Govern de les Illes Balears pel creixement de la xarxa pública de centres integrats de formació professional amb finançament dels fons FEDER. No es pot consentir que es retornin fons, com va passar fa un temps per incapacitat d’execució o per simple deixadesa. Per ara, la Conselleria no ha seleccionat cap operació de finançament del programa FEDER actual (2024-2027).

  3. Una regulació per a la FP en línia que fixi estàndards estrictes de qualitat, tutories sincròniques i presencialitat obligatòria en els mòduls pràctics.

  4. Mesures en la FP Dual que protegeixi els drets de l'alumnat, eviti la substitució d'ocupació i reconegui adequadament les hores de tutorització del professorat.

L'FP ha de ser un instrument de mobilitat social i igualtat, no un privilegi regulat per la capacitat econòmica de les famílies. No podem permetre que se’ns vengui la necessitat d’una transformació del model econòmic i al mateix temps es deixi de banda la formació professional pública, eix vertebrador d’aquest canvi. Si el Govern balear no inverteix i planifica la xarxa pública, el mercat continuarà seleccionant qui té dret al futur i qui no.

 

Reciente
Visto
Comentado